De blog en blog… y viviendo ‘abroad’

De blog en blog…y tiro porque me toca. Tranquilos, que no os vamos a abandonar.

Yo me mudo, como las estaciones, y os presento un nuevo site dedicado a los españoles en el extranjero: Viviendo Abroad.

Anécdotas, historias de terror (ahora que se acercan estas fechas), cotilleos, artistas, “fugas de cerebro”… Idas y venidas, vueltas a la home. El pan de cada día. ¡Y algún que otro cotilleo, xè, Mariu!

Siempre intentando no perder de vista la calidad de nuestros textos, nuestras vivencias como viajeros, las fotografías que no se pierden, los entrevistados que más valoramos.

Lo mejor es que entres y nos critiques…Porque continuamos trabajando (véase la foto) y luchando por un mundo mejor, y por sacarnos las castañas del fuego. Enjoy!

IMG_20131029_142046

P.D. Pipas con Piel es mi primera criatura, no la dejaremos desamparada.

 

 

Anuncios

La sang és sang: el nebot de l’Ovidi (en exclusiva)

La sang…és sang. Densa, i densíssima, en un sentit retòric. Pocs vincles hi ha que lliguen més fort. De vegades, el parentiu és una condemna, (ja diuen això de què a la família no l’escollim); d’altres és, com a mínim, una gràcia i una sort. Isaac Montllor ho sap: és el nebot del gran Ovidi. Assegura que el seu cognom no ha influit en la seua carrera com a artista, com a ballarí professional. Però no hi ha cap dubte de què Isaac ha heretat la sensibilitat del cantautor que aquest any hagués fet setanta anys. La sang…és sang.

Isaac està orgullós de cognomenar-se “Montllor”, encara que mai li han agradat els favoritismes. “L’artista naix com a tal, i el carisma es té o no es té”. Segons l’alcoià, “la capacitat d’expressió” és l’element distintiu. Si ha de triar entre els treballs de son tio, Isaac ho té ben clar: “M’emocione cada vegada que l’escolte en M’aclame a tu, la lletra, a més, és preciosa”. Insisteix en què cadascú va escollir camins diferents, però reconeix que ha heretat aquesta sensibilitat per la música, perquè “no pot haver moviment sense musicalitat” en la dansa. El ballarí assegura que el cantautor era “tot interpretació” i que aquesta característica el va fer molt especial. “Recorde que, quan jo era un xiquet i l’observava sempre damunt de l’escenari, desitjava poder arribar a experimentar les sensacions que mon tio vivia allà dalt”. Com a anècdota, Isaac ens explica que l’any passat va tenir la sort de compartir espai amb Maria del Mar Bonet, qui es va sorprendre gratament al saber que era el nebot de l’Ovidi.

‘LO’ BO TAMBÉ ES PEGA. Veure a Isaac ballar convida a desenganxar els peus del terra sense necessitat de fer-ho. Malgrat la seua capacitat per fer volar la imaginació, el nebot de l’Ovidi se sent molt lligat a la seua realitat, a les seues arrels. Al principi, el consideràvem una promesa de la dansa clàssica i contemporània; ara, podem dir que ha saldat el seu deute, i va més enllà. L’any passat, al febrer, va actuar a Alcoi amb l’espectacle Cor perdut, junt a altres membres de la Companyia Nacional de Dansa –que, fins fa molt poc, dirigia Nacho Duato. Isaac va rebre la primera classe de ballet amb set anys, i no ha parat des de llavors. El nebot de l’Ovidi porta onze anys lluitant per aconseguir un reconeixement internacional. Ha actuat tres vegades al Liceu, a Barcelona, i assegura que és “un dels millors teatres” que hi ha. Un amor per aquesta terra, per Catalunya, que també li ve de família.

[Per aquells que ara estan

‘tant’ lluny però ‘tant’ a prop,

‘tant’ a dins de nosaltres.

Per a tu.

(‘A la vida’, Ovidi Montllor)]

 

Per Marta Rosella Gisbert Doménech. Basat en l’article escrit el 3 de març per a El Periódico de Catalunya: ‘Ballarí amb un gran cognom’ (secció Cultura). Ací per veure’l.