-Què li poso? -Una de ‘popArb’, per favor

IMG_3197

Dissabte, 11 a.m. (així queda més modern), Molins de Rei. On the road. L’aventura “popArbuciana” no havia fet altra cosa que començar. El nostre primer contacte amb la terra ferma i dolça d’Arbúcies va ser cap a la una del migdia. Era prioritari aconseguir entrar al concert exclusiu de Senior i el Cor Brutal d’aquella mateixa vesprà al Cafè Can Torres. “L’aforament limitat” es va limitar en una hora! Però nosaltres no ens quedaríem sense veure als valencians… encara que encara no ho sabíem.

Un cop ubicades, vam pujar fins el Prat Rodó per escoltar a Bruno Sokolowicz (Sputnik), amb qui vam disfrutar dels millors clàssics “trenca-caderes” (la millor part, el moment italià, amb Rita Pavone i Gino Paoli, entre altres) en un racó especial i molt acollidor al costat del riu que creua el poble, acompanyats del vermut arbucienc centenari i d’aquells que no estaven de ressaca per la nit anterior.

Després de la pausa per dinar, i d’escorcollar l’expo de la Noe Elias, Jaleo, ens la vam trobar disfrutant també de la pau i el bonrotllisme del mallorquí Miquel Serra.  I ja eren les set. Tot Arbúcies va vibrar amb el cant de l’Ocellot. Aquells que els coneixíem ens vam sorprendre un poc menys, però van estar més brutals que mai. Ens vam perdre un bon tros del seu famolenc directe perquè ens havíem de colar (encara no ho sabíem) en el Café Can Torres.

Si, ens vam colar en el concert. Encara no sabem ben bé com, però no ens van pillar. Senior i el Cor Brutal van pagar molt la pena. No m’atreviria a dir que com sempre, perquè es perdria la seua intenció de voler treure’ns budells, sang i emocions, que es fa ben palesa en cada directe. Això va ser com si ens pegaren quatre (h)òsties seguides, però d’aquelles que senten bé.

Després de sopar, el gruix va continuar en dos escenaris: Montsoriu i Estrella Damm. Amb Bremen i, sobretot, el que podríem definir com a “metal surfer” de Santa Rita, vam suar. El tripartit format per Maria Rodés, Martí Sales i Ramon Rodríguez fou increïble, impecable. Després, uns mítics i uns que ho seran; La Habitación Roja i Inspira. Oh, i La iaia, entranyables.

I especialment efervescent va ser el final que el popArb es va “arrear”. Trip hop fins a rebentar amb Delafé y Las Flores Azules (uf!). I, quan encara ens pensàvem que no ens quedaven forces, arriba Joan Colomo i reinventa la radiofòrmula amb una veu de pitufo i uns teclats que ens van fer volar. Flipant.

El nostre final al popArb marcava les 10 del matí al rellotge. La desorientació (un poc més i arribem a Lleida) i la boira van tindre a veure. Però això és una altra història. L’any que ve tornem!

IMG_3199

IMG_3201
arbucienc

IMG_3212
Miquel Serra

IMG_3219
Ocellot

IMG_3228
Bremen

IMG_3232
Maria Rodés, Martí Sales i Ramon Rodríguez

IMG_3238
La Habitación Roja

IMG_3242

IMG_3249
La iaia

IMG_3262
Delafé y Las Flores Azules

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s