Edulcorante

Hoy ha sido (está siendo, más bien) un día, cómo decirlo… De mierda. Me he dado cuenta de esto hace un minuto, hace dos no se estaba tan mal. A veces, el viaje de los que vamos en noria es así, caprichoso, que no lo entiende ni su puta madre, vaya. Bajas, subes, subes, bajas. Y no pidas un descanso mientras estás en el aire, que este trasto solamente se para de vez en cuando (en realidad, nos mola tropezarnos con el suelo, porque luego vienen las caricias al cielo). Lo peor, e infructuoso, más veces de las que nos pensamos, es buscarle una razón.

En el camino de descenso, me han entrado ganas de vomitar. Cosas que pasan en las norias, ya. Y antes de pensar sobre qué escribir, he entrado en el blog y me he puesto a rellenarlo, como sigo h-a-c-i-e-n-d-o… El sentimiento ha podido. El hombre (o la mujer) que conduce el trasto se llama Instinto.

Lo bueno de los días de mierda es que los siguientes son la ostia.

Hasta las palabras de este post necesitan una buena dosis de edulcorante.

Voy a cenar.

Fin del drama.

 

aspartamo

Anuncios

La nit dels vinils, a l’Escenari

A Alcoi fa tanta calor que fins i tot els vinils s’han despullat i han eixit al carrer mostrant les ‘vergonyes’ i els records que teníem oblidats. S’han llevat la pols de damunt, alguns en tenien més que d’altres, i han anat a buscar un lloc per a fer-se’n una (o dos, o tres…). No han pogut evitar xiular mentre caminaven i han anat perdent alguna que altra melodia inoblidable pel camí.

Alguns paisans asseguren haver-los vist al pub l’Escenari, dissabte passat. El format més longeu utilitzat en l’actualitat, movent els malucs. Quin escàndol, quin batibull. La van liar… i, aquest dissabte, tornen a la càrrega. Pau Miquel i Toni (dos dels components dels Arthur Caravan) han demostrat, per si algú no ho sabia encara, que els vinils no estan, ni molt menys, oxidats (ni ells, tampoc).

“El vinil és el format que més consumim i ens agrada, i, amb aquestes nits i a aquest lloc, trobem eixa llibertat de posar el que ens ve de gust i com ens sentim més còmodes” (Toni). Els plats es munten damunt de l’escenari, així el públic pot veure què està sonant, i la resta ve rodat: la festa està ben servida.

La primera nit temàtica, la de dissabte passat, es va dedicar exclusivament a la música jazz. Va anar, segons els artífexs, “de rechupete”. Els vinils ens han promés que tornen demà a la nit. En aquesta ocasió, pensen deixar-se anar la cabellera i ja han dit que no es responsabilitzen de les conseqüències. Portaran les emocions a flor de pell, i alguna que altra sorpresa sota el braç, han afegit. Toni ens ha filtrat alguna coseta: serà una sessió més variada, més rockera, però no solament sonarà rock&roll dels cinquanta. A quatre mans… o, igual, a més. Una orgia musical, vaja. Els convidats d’honor: des de Bo Diddley fins a M.Ward, passant per Roger & The Gypsies, Andre Williams, saltant als MC5, ‘regolant’ per la poesia beat de Patti Smith, Velvet Underground, Jonathan Richman, Violent Femmes, i arribant a Jon Spencer Blues Explosion o els Pavement. Alguns dels hits més desvergonyits ja han reservat taula.

I, com d’açò mai hi ha prou… “Ens feia goig posar la música al lloc on hem aprés més sobre bandes mítiques i on passem gran part del nostre temps. La idea és donar-li continuïtat, i fer algunes sessions (almenys, una al mes), durant la resta de l’any” (Toni).

Nosaltres no s’ho pensem perdre, let’s go boogie!

etcétera

etcétera. hay palabras que no tienen momentos, pero también momentos que ninguna palabra es capaz de entender. la imaginación es infinita, hasta que la experiencia la supera. pasa algunas veces: son ráfagas de felicidad. entonces, el pensamiento se atrofia, pero en el buen sentido. no ata más cabos, ni supone suposiciones, ni dibuja detalladamente el futuro. se deja llevar por la realidad, porque ella, por fin, ella ha aceptado ese traje tan ajustado y elegante que el pensamiento le tenía preparado. y… etcétera.

(premio PHotoEspaña 2012)