A Alcoi fa tanta calor que fins i tot els vinils s’han despullat i han eixit al carrer mostrant les ‘vergonyes’ i els records que teníem oblidats. S’han llevat la pols de damunt, alguns en tenien més que d’altres, i han anat a buscar un lloc per a fer-se’n una (o dos, o tres…). No han pogut evitar xiular mentre caminaven i han anat perdent alguna que altra melodia inoblidable pel camí.
Alguns paisans asseguren haver-los vist al pub l’Escenari, dissabte passat. El format més longeu utilitzat en l’actualitat, movent els malucs. Quin escàndol, quin batibull. La van liar… i, aquest dissabte, tornen a la càrrega. Pau Miquel i Toni (dos dels components dels Arthur Caravan) han demostrat, per si algú no ho sabia encara, que els vinils no estan, ni molt menys, oxidats (ni ells, tampoc).
“El vinil és el format que més consumim i ens agrada, i, amb aquestes nits i a aquest lloc, trobem eixa llibertat de posar el que ens ve de gust i com ens sentim més còmodes” (Toni). Els plats es munten damunt de l’escenari, així el públic pot veure què està sonant, i la resta ve rodat: la festa està ben servida.
La primera nit temàtica, la de dissabte passat, es va dedicar exclusivament a la música jazz. Va anar, segons els artífexs, “de rechupete”. Els vinils ens han promés que tornen demà a la nit. En aquesta ocasió, pensen deixar-se anar la cabellera i ja han dit que no es responsabilitzen de les conseqüències. Portaran les emocions a flor de pell, i alguna que altra sorpresa sota el braç, han afegit. Toni ens ha filtrat alguna coseta: serà una sessió més variada, més rockera, però no solament sonarà rock&roll dels cinquanta. A quatre mans… o, igual, a més. Una orgia musical, vaja. Els convidats d’honor: des de Bo Diddley fins a M.Ward, passant per Roger & The Gypsies, Andre Williams, saltant als MC5, ‘regolant’ per la poesia beat de Patti Smith, Velvet Underground, Jonathan Richman, Violent Femmes, i arribant a Jon Spencer Blues Explosion o els Pavement. Alguns dels hits més desvergonyits ja han reservat taula.
I, com d’açò mai hi ha prou… “Ens feia goig posar la música al lloc on hem aprés més sobre bandes mítiques i on passem gran part del nostre temps. La idea és donar-li continuïtat, i fer algunes sessions (almenys, una al mes), durant la resta de l’any” (Toni).
Nosaltres no s’ho pensem perdre, let’s go boogie!
